Nous models i metodologies

La tendència dels models didàctics de les TIC són els models:

•  TPACK (Judi Harris): com a docent necessita tenir coneixement del contingut, pedagògic (didàctica) i tecnològic o competència digital. La integració dels tres elements ens indicarà que un mestre sàpiga sobre la matèria que vol donar, els mètodes didàctics més adequats a la situació concreta dels infants i com integrar la tecnologia per ensenyar (millor) un contingut. Se entra amb el mestre.
• APPLE: tenir sempre accés, les habilitats corresponents en el segle XXI, que el currículum sigui realment aplicable, accesiblitat a la informació, educació emocional i social i creativitat. Se centre amb l’alumne.
• SAMR: abans d’innovar els mestres han de fer una subtitució (el que es realitzava amb el llibre de text, fer-ho amb la tecnologia), deixar interactuar els nens i nenes (modificació), creació de noves tasques.

No obstant, per innovar cal sortir de la zona de confort i trasformar la manera d'ensenyar i aprendre a les escoles.

"La tecnologia és una palanca de canvi, ja que ajuda a fer una organització racional d'aquests processos d¡aprenentatge diferent dels tradicionals i proporciona a l'alumne una eina flexible per aprendre i gestionar el seu aprenentatge (Román Rodríguez Pérez).

Els mestres cal que estiguin ben preparats per plantejar resptes innovadors i motivadors pels alumnes, així que progressivament  vagin adquirint experiència i autonomia, siguin reflexius i crítics, sàpiguen tant cercar, crear idees, compartir, resoldre problemes que els plantegem, etc.

Si ens fixem a la taula podem observar el procés que ha seguit la incorporació de les noves tecnologies a la nostra vida. Segons la UNESCO:

Les metodologies que podem utilitzar són amplis. Alguns exemples són la Flipped Classroom (el coneixement es troba en diferents contextos), la gamifiació (aprenentatge a través del joc), M-Lerning (mitjançant dispositius), robòtica, recursos audiovisuals o el Team Teaching (participar més d'un mestre per aula).