dilluns, 18 de gener del 2016

Cloenda

Estic molt contenta d'haver pogut realitzar aquesta assignatura. Ha estat molt dinàmic i enriquidor. Per una banda, m'ha refrescat la memòria de coses fetes quan vaig estudiar la carrera i per l'altra he pogut aprendre i endinsar-me amb conceptes concrets com ara la robòtica i la gamificació. 

Això de la ID també és un tema que ha fet reflexionar. Hem de cuidar la imatge que volem de la nostra escola com a ecosistema digital. En la identitat digital d'un director s'ha de veure l'opinió crítica, el director ha de decidir juntament amb els mestres sobre la ID, així com sensibilitzar el claustre, fer que tinguin un ús responsable de les noves tecnologies com a bons professionals, ser conscients d'allò que es fa o no per identificar-se com a escola. 


Com a futurs directors o coordinadors d'escola hem de conèixer i saber utilitzar les TIC, així com dominar moltes de les eines o aplicacions que hem treballat (kahoot). La tecnologia ha d’estar el servei d’una millora en els processos d’ensenyament-aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà percebre i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.

"La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món"
(A. Einstein)

Aprenem junts

Les presentacions que han realitzat els nostres companys han estat molt interessants, tots es van esforçar perquè els temes que havien triat sigues dinàmic i significatiu. Totes les activitats s'han realitzat mitjançant la classe invertida.  
  • M-Learning: han utilitzat els codis QR (informació que està codificat dins d'un quadrat) i un programa de música amb la tauleta. Van proposar un joc de pistes on tots els companys havíem de col·laborar per resoldre els problemes que proposàven. 
  • Robòtica: el grup de robòtica han proposat tres activitats. El primer és l'Scratch que és una eina que permet crear animacions, jocs o qualsevol activitat que se'ns pot ocórrer. La programació amb l'Scratch potencia l'estructuració del pensament, fomenta la creativitat, incideix al pensament crític i a la dinàmica assaig/millora que s'estableix per la concepció constructiva dels errors en la programació. La segona opció era el Bee-bot, que es pot utilitzar a Cicle Inicial, per programar què ha de fer l'abella per arribar a complir objectius concrets. Per últim, han presentat el Pro-bot per infants de 5 a 8 anys. En el nostre grup ens van proposar que escrvíssim les nostres inicials amb  el cotxe, ens vam trobar amb algunes dificultats i això ens feia reflexionar i rectificar.
  • Recursos audiovisuals: hem fet un vídeo per grup amb VideoScribe una versió de "Te atreves a soñar", ens van donar unes paperetes on explicava què havíem de fer. Havíem de resoldre la situació que ens proposaven mitjançant dibuixos (escola tradicional, tradicional-amb alguna innovació, escola amb canvis innovadors i escola que practica la innovació), que els companys poguessin saber de què parlàvem. 
  • Gamificació: la gamificació consisteix a fer viure experiències d’aprenentatge  gratificants utilitzant elements de joc. Per tant, en fer viure el joc, on la tecnologia és un recurs més, però no l’element essencial. El joc que vam proposar és el Keep Talking and Nobody Explodes, que consisteix a desactivar unes bombes que estan encriptades i amb l'ajut d'altres companys que tenen un manual havien de resoldre els diferents mòduls. 
Qualsevol metodologia de treball és bàsica una bona introducció de les dinàmiques de joc. Això depèn de si tenim uns objectius clars i uns criteris ben definits que donin sentit a les iniciatives que volem proposar. Només si aquest requisit es compleix, aprofitarem al màxim l’activitat i tindrà sentit.

diumenge, 17 de gener del 2016

Eines que ens poden ajudar a estar actualitzats

Amb l'aparició d'Internet i Web 2.0 ens permet interactuar amb altres persones, ja no ets només un consumidor, sinó que es pot establir una relació dinàmica. Les eines més utilitzades és el facebook, que podem connectar amb altres persones siguin familiars o persones a l'altra punta del món, gent que siguin del teu àmbit o interès. 

Una altra xarxa social molt utilitzada és el Twiter o Linkedin. El primer, el twiter és una eina funcional pels mestres, ja que pot seguir notícies interessants d’educació, quelcom que ajudi a renovar la creativitat i altres activitats de classe, etc. És evident que ens hem d’endinsar i interessar-nos per a les noves tecnologies i totes les possibilitats que ens ofereix perquè els infants que creixen en el segle XXI ja estan immersos d'ençà que neixen, és el seu futur, per tant, els mestres hem de tenir la competència digitalCom ja hem esmentat, la competència digital facilitarà el mestre per ensenyar i ajudar a aprendre els infants. No tan sols això, sinó que va més enllà… a gestionar millor la informació i comunicar-se amb altres docents i alumnes per aprendre, treballar amb col·laboració i transformar les interaccions en coneixement. El segon, el linkedin, fomenta la connexió professional, és a dir, per àrees professionals. Us deixo un vídeo que explica amb més profunditat què és i com funciona el linkedin.



També es pot donar a conèixer mitjançant els blocs (blogger i tumblr), com per exemple com el que estem realitzant. Així com utilitzant eines com els marcadors socials que ens permet guardar enllaços interessants, algun exemple podria ser el Pearltrees o el Delicious 

La competència digital

Per viure a la societat actual cal tenir en compte les competències digitals. Tant els infants i els mestres o adults han de controlar la competència tecnològica, mitjançant una àmbits transversals com ara unes habilitats, coneixements i actitud per tractar la informació, així com tenir la capacitat de d'integrar els tres aspectes per conviure, aprendre i treballar a la societat del coneixement. L'objectiu és garantir que tot l'alumnat assoleixi els coneixements digitals necessaris per tal de desenvolupar-se com a ciutadà.



Els escenaris que treballarem a les aules són:
  • Aprendre amb la tecnologia 
  • Aprendre sobre la tecnologia 
  • Aprendre de la tecnologia: implica els dos anteriors




Hem d'entendre i participar amb responsabilitat i ètica en la cultura digital a l'hora de crear informació, cercar-la, modificar-la, compartir-la o comunicar-la.



dimecres, 13 de gener del 2016

Nous models i metodologies


La tendència dels models didàctics de les TIC són els models:
  •  TPACK (Judi Harris): com a docent necessita tenir coneixement del contingut, pedagògic (didàctica) i tecnològic o competència digital. La integració dels tres elements ens indicarà que un mestre sàpiga sobre la matèria que vol donar, els mètodes didàctics més adequats a la situació concreta dels infants i com integrar la tecnologia per ensenyar (millor) un contingut. Se entra amb el mestre.
  • APPLE: tenir sempre accés, les habilitats corresponents en el segle XXI, que el currículum sigui realment aplicable, accesiblitat a la informació, educació emocional i social i creativitat. Se centre amb l’alumne.
  • SAMR: abans d’innovar els mestres han de fer una subtitució (el que es realitzava amb el llibre de text, fer-ho amb la tecnologia), deixar interactuar els nens i nenes (modificació), creació de noves tasques.
No obstant, per innovar cal sortir de la zona de confort i trasformar la manera d'ensenyar i aprendre a les escoles.


"La tecnologia és una palanca de canvi, ja que ajuda a fer una organització racional d'aquests processos d¡aprenentatge diferent dels tradicionals i proporciona a l'alumne una eina flexible per aprendre i gestionar el seu aprenentatge (Román Rodríguez Pérez).

Els mestres cal que estiguin ben preparats per plantejar resptes innovadors i motivadors pels alumnes, així que progressivament  vagin adquirint experiència i autonomia, siguin reflexius i crítics, sàpiguen tant cercar, crear idees, compartir, resoldre problemes que els plantegem, etc.

Si ens fixem a la taula podem observar el procés que ha seguit la incorporació de les noves tecnologies a la nostra vida. Segons la UNESCO:


Les metodologies que podem utilitzar són amplis. Alguns exemples són la Flipped Classroom (el coneixement es troba en diferents contextos), la gamifiació (aprenentatge a través del joc), M-Lerning (mitjançant dispositius), robòtica, recursos audiovisuals o el Team Teaching (participar més d'un mestre per aula).

dilluns, 4 de gener del 2016

El PLE (Personal Learning Environment)

El PLE (Personal Learning Enviromental) és un entorn personal d’aprenentatge amb la qual aprenem. Adell ens parla sobre els recursos de les xarxes i com cada un podem anar construint la nostra xarxa personal d’aprenentatge.

Les característiques del PLE és que cada alumne es fixa els seus propis objectius d'aprenentatge, no hi ha avaluacions ni títols, la possibilitat que ens ofereix Internet per disposar d'un conjunt d'eines i recursos gratuïts per compartir i aprendre. Les parts que destaquen són les eines que un tria per al seu aprenentatge, els recursos o fonts d'informació i la xarxa personal d'aprenentatge que cada un va construint.




Quan vaig veure el vídeo, l'últim tram quan explica que fem el propi PLE, em va fer pensar en totes les eines que uso en el dia a dia, així que he elaborat el mapa que recomana, us animo quan tingueu cinc minuts feu un esbós com aquest.


dimecres, 2 de desembre del 2015

La Identitat Digital

Quan parlem d'identitat digital ens referim a allò que identifica un individu en un entorn web (visibilitat, reputació i privacitat). Wood i Smith defineixen la identitat ​com una construcció complexa, personal i social (com ser, com volem que els altres ens percebin i com, per tant, la imatge que l’individu vol mostrar). Una mateixa persona pot tenir diferents identitats, així doncs sorgeix una preocupació per les identitats, què ens fa semblants o diferents a la xarxa? Ens alerta sobre la confusió d’identitats positives o negatives. Per tant, és important quin tipus de presència o visibilitat digital ens interessa, ja que estar al ciberespai és representar­-se a un mateix (jo virtual) i ser una identitat digital personal. 

La privacitat és un aspecta de reflexió en el món digital, ja que cal tenir en compte que quan una persona es dóna d’alta en algun servei l’usuari cedeix totes les dades personals i els contingut a la xarxa i quan es dóna de baixa aquestes es mantenen visibles per a altres perfils. No obstant, hi ha lleis que regulen la protecció de dades. És recomanable no aportar dades personals a la xarxa i, en tot cas, brindar­-les en els entorns més segurs possibles i directament a persones conegudes.


La identitat digital ens facilita publicar informació, a difondre, a apropiar-nos de la informació, a participar amb als altres, vincular-nos amb professionals de la mateixa branca... L’usuari ha d’entendre i participar responsablament i èticament en la cultura digital a l’hora de crear informació, cercar­-la, modificar-­la, compartir­-la o comunicar-­la.